Anemtard

Capítol 2: Límits, poder i pertinença

Informações:

Sinopse

Sovint confonem el límit amb el control. Però en realitat, el límit és una forma d’amor. És dir-li a l’altre: “Et veig, i et cuido tant, que t’ofereixo un marc segur”. Els infants necessiten límits com necessiten oxigen. Sense ells, el cervell no pot anticipar, no pot confiar. Amb massa rigidesa, el cervell viu en alerta. Amb massa permissivitat el cervell viu en confusió. En aquest capítol de ‘Ni mama ni momo’ parlem del punt d’equilibri entre rigidesa i permissivitat, que és el límit amb presència.